Wallmart és una paraula que tots hem sentit multitud de vegades en les pel·lícules americanes.
Avui m’he mudat a la casa on estaré vivint per tres mesos seguits i la primera cosa que he fet ha sigut anar a comprar menjar al Super Wallmart que tinc al costat de casa. Com a nota informativa, el prefix Super significa que la botiga està oberta 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i crec que 365 dies a l’any! Impressionant, no? Això només és l’inici, s’hi pot trobar absolutament de tot, des de rodes de cotxe fins a tot tipus de menjar de qualsevol país, passant per tecnologia, roba, sabates, coixins, llits, … Tot situat dins de la mateixa botiga.
Al no haver entrat mai en cap, avui m’he aventurat a investigar. També tinc de dir que és el que tinc més a prop de casa, així que em va perfecte!
Com sempre, anava amb la llista de la compra al telèfon per saber més o menys què comprar, no deixar-me res, i no acabar comprant mil coses que no necessito.
Problema 1: Trobar torrades. Si, les torrades de tota la vida, en les quals pots empastar paté o philadelphia. No hi havia forma de trobar-ne! Molt pa de motlle, de diferents tipus, tamanys, amb un forat al mig (com les rosquilles de’n Homer, però de pa),… Al final he demanat a un treballador a veure si em podia ajudar. L’hi he dit que no trobava un “toasted bread, sliced”. Tot i que em sembla que la descripció era clara, i l’home crec que m’ha entès bé, ha costat molt trobar alguna cosa! Primer, i gràcies a una dona que passava per allà a la que el treballador ha demanat, hem trobat unes torrades rodones, no massa grans. Finalment, l’home s’ha il·luminat i m’ha portat a l’apartat de menjar jueu, on, efectivament hi havia torrades. L’únic que no eren massa grans, però… suficients! Demà les provaré per esmorzar, espero que no m’hipnotitzin i em posi el barretet jueu que he vist que porten els jueus per aquí.
Problema 2: Aquest no és un problema que hagi tingut jo, sinó és una conclusió al problema que tenen els americans amb el pes. Poden menjar coses de més o menys qualitat, però el problema és la gran quantitat de salses que utilitzen! He vist pots de maionesa i salses que fins ara no havia ni imaginat, del tamany d’una botella d’aigua de 5 litres!!! Clar, aquí funcionen amb lliures o pounds? tindré de acabar de descobrir-ho, però deixar clar que són brutals! Comptant que a mi un pot de mostassa de l’ikea em va durar des de setmana santa fins a finals de juliol… alguna cosa no funciona, oi? També, lo meu és excessiu, ho sé! Us mantindré informats sobre les salses i els seus tamanys, no ho dubteu!
Problema 3: Oli d’oliva. Sí, l’oli que fem servir cada dia a casa, ja sigui per cuinar o per posar a les amanides. Suposava que no seria el mateix i que qui sap què utilitzen aquests americans. M’he sorprès al trobar una estanteria plena d’oli. Fins i tot he trobat marques com Carbonell, de la terra o de per allà almenys. He comprat oli d’oliva, però només d’agafar-lo ja he vist que alguna cosa era diferent. És completament liquid! I no, ja sé que l’oli a Catalunya és liquid, però em referia a la densitat! És casi tant poc dens com l’aigua! Proveu d’agafar una ampolla d’oli més o menys decent a Catalunya, i tombeu-la de cap per avall, e que tarda alguns segons a quedar l’aire a dalt? Doncs aquí no, és com l’aigua.
He trobat curiosos els iogurts tamany XXXXXXXXXL, els del Lidl a Catalunya són grans, si, però altra vegada, aquests semblen galledes! El mateix amb el gelat! Després es queixaran de que estan obesos. Jo parlo molt, però d’aquí tres mesos i mig, quan torni a Catalunya a veure com estic 
Crec que he escrit com per avorrir a la persona amb més paciència, així que si heu arribat fins aquí felicitats. Per la pròxima, intentaré sintetitzar més les idees o dir menys tonteries.
Pròximament, més curiositats dels iankis 
